Les conjuncions són elements clau per a la cohesió i el significat de les frases en valencià. Ens permeten unir idees, establir relacions de causa, conseqüència, oposició i molt més. A continuació, explorarem algunes de les conjuncions més utilitzades i algunes formes correctes per evitar errors comuns. Aprendre a distingir entre aquests tipus de conjuncions millorarà notablement la nostra expressió oral i escrita.
Si vols perfeccionar el teu ús de les conjuncions i comunicar-te de manera més efectiva en valencià, no et perdes els exemples següents. Veurem com usar correctament conjuncions com “sinó”, “doncs”, “que”, i moltes altres, a més d’alguns errors freqüents que hem d’evitar.
Exemples de l’ús correcte de les conjuncions en valencià
- La conjunció adversativa sinó (que) introdueix una afirmació en oposició a alguna cosa que s’havia negat abans.
No és Francesc, sinó Joan. No voldrà col·laborar, sinó que s’oposarà.
Així cal, distingir-la del grup si no format per la conjunció condicional si i la negació no.
Aproveu-ho, si no s’enfadaran [en cas que no ho aproveu, s’enfadaran].
- La conjunció doncs indica que l’oració que introdueix és una conseqüència de l’anterior.
Plou? Doncs no anirem al teatre [plou (causa): (conseqüència) no anirem al teatre].
Per tant, no podem usar doncs per a expressar la causa, que es pot introduir per mitjà de la forma per- què.
No anirem al teatre perquè (*doncs) plou.
- La conjunció que és àtona sempre, i per tant, no du accent gràfic.
Estic segur que han comprat un cotxe.
A diferència del relatiu què quan va darrere d’una preposició.
M’agrada el cotxe de què em parlaves.
I de l’interrogatiu què precedit o no de preposició.
No sé què has fet amb els diners.
- La conjunció mentres (o mentre) indica ‘durant el temps en què’.
Mentres llegiu el text, subratlleu les idees principals [durant la lectura del text].
Però la locució mentres que (o mentre que) expressa oposició entre dues accions.
Jo faig molta feina, mentres que (*mentres) tu no treballes gens […. però tu no treballes gens].
- No és correcta la conjunció *per a que i cal substituir-la per alguna conjunció final com perquè.
Tinc l’escrit preparat perquè (*per a que) el traduïsques.
No obstant això, és correcta la combinació per a què formada per la preposició per a més l’interroga- tiu què.
Per a què han servit tants esforços?
- No podem usar doncs (ni menys encara el castellanisme *pues) per a expressar la causa.
El poble està content ja que (*doncs) no s’esperava el seu canvi d’actitud.
- La conjunció posat que té valor condicional.
Posat que isca el sol, anirem a passejar [o en cas que].
Però no té valor causal.
Votaré en contra ja que/perquè (*posat que) crec que la proposta no és bona.
Cal substituir algunes formes i locucions usades incorrectament
| INCORRECTES | CORRECTES | EXEMPLES |
| pues | ja que, perquè | No vol declarar en el judici, perquè (*pues) és culpable [o ja que]. |
| pues | doncs | No vol declarar en el judici? Doncs (*Pues) el declararan culpable. |
| només | així que, a penes… | Així que (*Només) el van proclamar guanyador, ho va celebrar. |
| segons, conforme | a mesura que | A mesura que (*Segons/*Conforme) passa el temps, es perd l’esperança de recuperarla. |
| en tant que | fins que | No comenceu la sessió fins que (*en tant que) no arribe l’alcalde. |
| de, com | si | Si ho haguera (*D’haver-ho) entés, hauria fet bé les activitats. Si no acudeix (*Com no acudisca), es quedarà sense les entrades. |
| sempre i quan | sempre que | Et passaré els apunts sempre que (*sempre i quan) no els deixes a ningú. |
| amb tal que | amb la condició que | Et deixaré el programari, amb la condició que (*amb tal que) me’l tornes prompte. |
| a no ser que | llevat/tret que | No acabarem l’obra, llevat que (*a no ser que) vinguen a ajudar-nos. |
| a poder ser | si pot ser | Si pot ser (*A poder ser), canvia la resolució. |
| a ser possible | si és possible | Si és possible (*A ser possible) anirem hui al cinema. |
| més bé | més prompte/aviat | No redacta molt bé, més aviat (*més bé) escriu malament [o més prompte]. |